dilluns, 20 de desembre de 2010

eleccions

No havia tingut ocasió encara de parlar de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades fa unes setmanes. Com a persona implicada políticament sempre és una celebració viure unes eleccions donat que és la màxima expressió de la participació, malgrat en alguns casos esdevé la única.

La campanya prèvia a les eleccions ha estat marcada per la contraposició entre partits: CIU-PSC, ERC-PP, ... en el cas de CIU i PSC aquesta no podia tenir un caràcter ideològic donat que, malauradament, uns i altres acaben fent polítiques molt semblants; en el cas de ERC i PP, l'enfrontament ha estat més motivat per Esquerra que no pas pel PP, fer girar una 2a fase de campanya al voltant del prec als votants perquè el PP no fos la tercera força al Parlament els hi ha sortit "rana".

Tot i ser esperat el triomf d'Artur Mas (per cert, Convergència ha fet una campanya excel.lent, plantejar-la a partir d'un somriure ha estat una estratègia de marketing molt encertada), tenia l'esperança que les esquerres podrien tornar a sumar prou escons per tornar a formar govern, tot i que veient l'actitud del PSC i ERC avergonyint-se de l'obra de govern en els darrers anys no afavoria massa que fossin votats de nou.
Em sembla molt deslleial al tripartit no defensar per exemple la Llei d'Habitatge, la nova Llei de Serveis Socials, la defensa dels drets com a premissa per executar les polítiques (enfront al paternalisme i l'almoïna de governs anteriors), la priorització de les polítiques socials en l'agenda política...

Crec que el tripartit no ha sabut "vendre" allò que ha fet bé, i ha visualitzat molt més les seves mancances que no pas els seus encerts.

Ara tant sols resta esperar a veure com torna CIU al poder, si haurà aprés alguna cosa després d'estar 7 anys a l'oposició, o bé, si tornarà amb la mateixa visió utilitarista de l'administració.

Espero també que IC-V faci una bona oposició, que tingui llibertat per qüestionar les polítiques del Govern i faci propostes per millorar-les, que maduri ideològicament i que es prepari per poder tornar a governar en un futur no actuant com un becari sino com un titular.

dilluns, 6 de desembre de 2010

emotivitat a flor de pell

Quan arriba el mes de desembre, és simptomàtic, sembla com si els sentiments afloressin des de no se sap on, del més profund de nosaltres.

Comencem el mes de desembre amb un llarg pont que ens permet compartir uns dies amb la família i els amics, viatjant o gaudint de casa nostra. I uns dies després venen les festes de Nadal, dies especialment abocats als bons desitjos i a les emocions compartides. Malgrat les pressions laborals i els conflictes personals amb amics i familiars aquests dies fem el possible per aclarir els malentesos i procurem millorar la convivència.

Penso que el millor regal que podem oferir o rebre aquests dies és el de superar un conflicte amb una altra persona, anar més enllà de donar o rebre quelcom material, donat que originàriament els dies de Nadal eren moments per retrobar-se i compartir per sobre de regalar coses...
Tant de bo poguem arribar a l'1 de gener de 2011 sense patir cap conflicte, bé perquè l'hem solucionat, o bé, perquè hem decidit ignorar-lo i que no ens faci mal.

No val la pena tenir un nus a l'estòmac cada cop que veiem algú amb qui no estem en bona relació, o superem el conflicte o no deixem que ens afecti i mantenim una mínima relació amb aquella persona. Molts cops és difícil arribar a aquesta situació ideal perquè ens surten respostes viscerals davant un conflicte i sembla que ens agradi entrar en un bucle però no hem de permetre que s'allargui en el temps perquè va en el nostre perjudici...

Sentir-nos bé no ve donat tant per ser feliços (a estones) sino per ser capaços de viure els conflictes de la millor manera possible i, sobretot, provar de superar-los.