dimecres, 20 de març de 2013

música per mantenir-se desperts

Tradicionalment les cançons dels cantautors responen al temps en el que viuen. En l'època dels anys 60, quan els nostres pares sortien al carrer per reivindicar més llibertat davant la dictadura de Franco miraven a França i les vagues d'estudiants del maig del 68. En aquell temps cantants com George Brassens o Bob Dylan, i més aprop Raimon o Paco Ibáñez.

Aquells noms i aquelles cançons s'han mantingut en el temps i ens serveixen per no oblidar d'on venim, que aquelles lluites són les d'ara renovades: lluita contra les desigualtats socials, per la recuperació dels drets socials perduts, per la millora de la qualitat de vida de la gent, ... les revindicacions no són tant diferents de les de fa 50 anys, de fet sembla que involucionem socialment, que en plena democràcia tornem a les condicions de vida de la posguerra espanyola.

Per sort, sorgeixen altres veus per mantenir-nos desperts i no deixar-nos endur per les mentides de qui ens governen. Gent com Ismael Serrano que, amb el seu cant generacional "Papá cuéntame otra vez", manté viu el llegat dels grans cantants de l'època dels nostres pares; com Dani Flaco o Rafa Pons que, amb un to més irònic, segueixen assenyalant als culpables de tant desastre ... d'altres potser no són tant reivindicatius, però ens fan mantenir l'esperança en un món millor com Andrés Suárez.

Deixar-nos guiar per les seves paraules així com les dels escriptors i poetes és un exercici sa i necessari per no desesperar-se i mantenir les ganes de lluitar sempre a punt. La cultura en totes les seves formes ens manté vius, per aquest motiu els nostres representants se la volen carregar fent que sigui un luxe i no un dret. Fins quan la mediocritat i la corrupció voldran imposar-se per sobre l'honestedat i l'afavoriment de l'aprenentatge al llarg de tota la vida.

Per això moltes gràcies a les iniciatives del Districte d'Horta-Guinardó i l'Ajuntament de Viladecans, entre altres, amb els seus concursos de cantautors. O la del Districte de Sant Andreu amb el concurs de música acústica.

Un poble que perd la cultura, perd la dignitat.

dijous, 7 de març de 2013

herois


La vida ens ofereix l'oportunitat de conéixer petits herois que no sortirien mai en un còmic de superherois ni són persones mediàtiques perquè les seves heroicitats són discretes, massa quotidianes: emigrar de la seva terra per trobar un millor futur, sentir vocació per la seva professió, ser generosos amb la família i els amics, implicar-se socialment i políticament en mil batalles, i arribar a grans amb la sabiesa natural de tot el que han viscut sense voler donar lliçons a ningú, tot i que amb la seva trajectòria vital tenen una càtedra guanyada...

Aquest és el cas d'en Gregori Giménez, nascut a Puertollano (Ciudad Real) va venir a Barcelona per crear el seu futur, veí d'Horta i implicat en l'AV i en diverses mobilitzacions socials del barri, afiliat a CCOO i militant primer del PSUC i després d'IC-V, sastre de professió i vocació, i tot això amb la seva inseparable Ana, la seva dona, companya en totes les seves lluites.

Aquest petit-gran home (petit d'estatura, gran d'ànima) ens va deixar al desembre a l'edat de 78 anys. El dissabte 2 de març es va fer un homenatge en record seu on es van poder comprovar totes les seves heroicitats. Organitzat per l'agrupació d'Horta-Guinardó d'IC-V, a l'acte van participar activament diverses entitats representatives del barri d'Horta amb les que en Gregori havia tingut relació per compartir amb elles l'objectiu comú de la millora de les condicions de vida de la gent.

Vaig assistir a aquest homenatge i emocionada vaig poder escoltar i llegir missatges de gent que l'havia conegut com jo en diversos moments de la seva vida, i als que havia fet arribar el seu somriure i la seva convicció en que el món podia ser millor si el construïm entre tots. Amb senzillesa i amb discreció va compartir amb mi alguns moments de lluita compartida i vaig poder aprendre molt al seu costat. Per tot això,

gràcies Gregori
http://graciesgregori.blogspot.com/