dimecres, 27 d’agost de 2008

Mamma mia!!

Darrerament poques vegades passa que anar al cinema es converteixi en un espectacle, que els espectadors acabin acompanyant amb palmes algunes escenes o cantant les tonades de les músiques que conformen la banda sonora... en el cas de Mamma mia!! gairebé és necessari que això passi. Des de la primera escena, en sentir els acords de la primera cançó, el públic se sent convidat a participar d'alguna manera de la frescor i alegria que transmet la pel.lícula i res millor per fer-ho que tararejant les notes o, els més agoserats o que saben prou anglés, les lletres.

No és la millor pel.lícula de l'any, no explica la història més transcendent, tant sols és una comèdia romàntica en forma de musical. Però us puc donar molts motius perquè aneu al cinema a veure-la:
- per escoltar a Meryl Streep, Pierce Brosnan o Colin Firth cantant, en un registre molt diferent al que estem habituats a veure

- per la meravellosa fotografia de les illes Sporades gregues

- per mantenir un somriure al llarg de 108 minuts

- i, sobretot, per recordar i cantar les cançons més conegudes del grup ABBA... segurament cançons que formen part de la banda sonora vital de totes les generacions nascudes als 70 o que han sobreviscut aquella època.

L'inoblidable grup suec va escriure unes lletres que val la pena retenir així com les seves tornades fàcils de recordar. Tot i ser un símbol "kitsch" i és molt probable que quan es pensa en el seu triomf a Eurovisión l'any 74 tothom recorda els seus tratges horteres, el cert és que han sobreviscut al temps i continuen estan presents en molts moments de la nostra vida.

Pels bons moments viscuts amb la música de fons del quartet suec... llarga vida a ABBA!!!

dissabte, 23 d’agost de 2008

Shoping

Oh, Déu meu!!! he sucumbit als encants del shoping... aquesta setmana he tingut dues experiències, una d'elles gairebé sobrenatural, amb les compres: vaig estar per primera vegada a la meva vida a "La Roca Village" autèntic paradís dels bojos per les compres. Situat a la Roca del Vallés, es tracta d'una petita ciutat habitada per outlets i botigues de grans marques amb productes de fora de temporada. Ralph Laurent, Burberrys, Thomas Burberry, Tommy Hilfiger, Kipling, Camper, Mandarina Duck... tot allò que algú com jo pot desitjar ho troba en un espai d'un Km. de llargada, un carrer amb botigues a banda i banda, amb preus rebaixats respecte al que es pot trobar a Barcelona.
Com dic un petit paradís. Sí, ja sé, m'he deixat anar per la cultura del consumisme... però sabeu què, per una vegada no m'he sentit culpable!!!

Un altre moment shoping que he viscut aquesta setmana ha estat a IKEA. Necessitava algunes coses per casa (unes estanteries, un recolzapeus pel sofà, i d'altres petiteses) i ara feia molt temps que no passava una tarda en aquest espai del lleure modern. En a
quest cas no m'ha semblat tant paradís, des de la darrera vegada han canviat algunes coses en el funcionament d'aquest centre comercial: allò que es podia agafar a l'autoservei has d'esperar a que t'ho portin i això pot suposar una espera de 20 minuts a mitja hora, però ja se sap els adictes al shoping podem amb això i més.

Bé, sort que no em passa gaire sovint això d'imbuir-me d'aquest esperit que es deixa portar per les coloraines i la crida constant "Compra'm, compra'm, emporta-te'm!!" de 
tot allò que veus en aquests espais. Però de tant en tant serveix per salvar moments de depressió, us ho dic per pròpia experiència.

BOJA PER LES COMPRES!!

dijous, 21 d’agost de 2008

Festes de Gràcia

Els darrers anys em reservo uns dies per estar a Barcelona al mes d'agost i poder gaudir de les Festes de Gràcia. Tot i que van estar a punt de morir d'èxit, sembla que aquest any el volum d'assistents ha estat més raonable i l'oferta d'activitats més diversificada, això ha fet que la gent no es concentrés en els mateixos llocs i pogués gaudir millor dels concerts i propostes...

He tingut ocasió aquest anys de sortir diversos dies, en un cas a passejar simplement pels carrers engalanats i contemplar els pingüins del carrer providència o les betes i fils del carrer Joan Blanques de Baix (guanyador del primer premi del concurs de carrers d'enguany), en un altre cas per poder escoltar i/o ballar les propostes musicals.

Feia temps que no escoltava música tradicional, des que a la Pl. del Rei van deixar de fer dansetes ja no hi havia tanta ocasió per poder escoltar i ballar aquest tipus de música, a banda d'anar a algun concert al Centre Artesà Tradicionàrius. Aquest any, la Pl. del Sol s'ha convertit en la Plaça del Folk i, organitzats pel CAT, cada nit hi ha hagut algun concert. El dissabte 16 va actuar un grup occità, Spi et La Gaudriole, quiva aconseguir que tots els espectadors acabessim ballant, millor o pitjor, al so dels seus acords.

El dimecres 19 vam estar amb un amic escoltant gospel a la Pl. del Diamant (convertida en la plaça del Swing), amb el grup BICAT. Van interpretar alguns clàssics populars com Happy Day o Ain't no mountain high enough, o exemples del gospel més tradicional com Amen. Aleshores te n'adones que aquest gènere musical està molt present a la nostra banda sonora i que hi ha veritables aficionats, de fet, a Barcelona hi ha un Institut de Gospel, així com a ballar swing i lindy hop (Amics del swing).

També he pogut escoltar jazz, amb el grup Ivanow al Carrer Joan Blanques, i escoltar conta-contes a la Pl. de la Revolució (convertida en l'Espai de la Paraula), tot i que reconec que els Contes clars que proposaven Carles Alcoy i Agustí Ferré, no tenien la gràcia esperada...

Com veieu no solament podem trobar la típica música patxanga de festa major, tot i que és molt adient per ballar, també podem trobar d'altres propostes musicals. Tot això concentrat en una setmana i en uns quants carrers i places.

Avui s'acaben les festes, ara toca esperar al 15 d'agost del proper any...

dimarts, 19 d’agost de 2008

Cultura a l'estiu

Creiem que hem d'estar totes les vacances fora de la nostra ciutat perquè sinó no podem gaudir prou, no podem desconnectar de la nostra rutina diària a la feina. Però no ens adonem que moltes propostes de les que volem gaudir al llarg de l'any no tenim temps per disfrutar-les o, si ho fem, estem mirant al rellotge tota l'estona perquè volem arribar d'hora a casa per descansar de cara al dia següent.
Jo m'he reservat uns dies aquest any (abans de tornar a marxar fins a finals de mes) per disposar de les propostes culturals que m'ofereix Barcelona a l'estiu. Començant per les Festes de Gràcia que sempre són un bon motiu per restar a la ciutat, continuant pels concerts al Caixaforum, i acabant per les exposicions que podem trobar a diversos centres culturals.

Us recomano especialment dues propostes: 
En primer lloc, l'exposició "Duchamp, Man Ray, Picabia". Tres artistes de la primera meitat del segle XX, que van coincidir en la utilització de les màquines, el moviment, l'experimentació amb la llum o les transparències en les seves obres. Fundadors del moviment Dada, van influir en moltes obres posteriors. 
Havia tingut ocasió de veure una exposició monogràfica sobre Man Ray anteriorment, centrada exclusivament en la seva fotografia, però l'exposició que ens ocupa és més completa, podem trobar pintura i objectes, així com observar la influència mutua amb els altres dos artistes.
Un dels elements que més m'han cridat l'atenció és les referències cinematogràfiques que podem trobar en alguns dels objectes creats per aquests genis, sobretot la utilització de les transparències, clarament relacionades amb la transició entre escenes (la superposició d'imatges enfront del fos en negre).

L'altra proposta és escoltar música de jazz composada com a banda sonora d'un curt de cinema mut. Avui he tingut ocasió d'anar al Caixaforum i escoltar la música de December Quintet acompanyant "Convict 13" de Buster Keaton i ha estat una experiència deliciosa.

Bé, com veieu també es pot fer estiu a una ciutat com Barcelona, a veure què més puc veure o escoltar en els propers dies...  

dijous, 7 d’agost de 2008

la ciutat en calma

Feia 7 anys que no posava els peus a la ciutat de Zamora, darrerament per anar al poble del meu pare ho feia per Salamanca però aquest any vaig pensar en passar un parell de dies a Zamora i recordar les coses que el pare m'explicava i els llocs per on havia passejat amb ell. De fet, us escric des d'un Cibercafe a punt d'agafar un bus per anar al poble.

Només trepitjar aquesta ciutat t'entra la calma, tal i com diu la regidoria de turisme, "Zamora ensimisma".
Els catalans presumim del romànic com un tret definitori de la nostra Història de l'Art, però us puc assegurar que les esgléssies de la capital zamorana tenen molt a dir sobre aquesta etapa artística. San Isidoro, San Juan de Puerta Nueva, Santiago del Burgo, La Magdalena són exemples del romànic d'aquesta ciutat.

Quan passeges per la part antiga te n'adones de la relació tant estreta que tenen els zamorans amb la religió, a banda del volum d'esgléssies i ermites, la presència d'elements relacionats amb la Setmana Santa es veu a molts monuments. La serenor i profunditat amb que viuen el catolicisme potser ens fa pensar en un cert conservadorisme en les formes, però això no ens ha de frenar a l'hora d'apropar-nos a aquesta bella ciutat.

Passejar per Santa Clara i Sant Torcuato, fer uns vins al carrer dels Herreros, menjar uns pintxos morunos a "El Lobo", visitar la catedral, apropar-nos a les muralles i al castell, entrar i sortir per les seves diverses portes, caminar pels voltants del Duero, recordar els grans personatges de la història de Zamora (com el Cid Campeador, Doña Urraca o el Rei Don Sancho II) passejant pels carrers empedrats... tot i això i més ho podeu trobar en aquesta ciutat molts cops oblidada.


dilluns, 4 d’agost de 2008

Alta fidelidad

L'any 2000 Stephen Frears dirigia un film que adaptadava un llibre de Nick Hornby, Alta fidelidad. Tal i com va passar amb el llibre, la pel.lícula es va convertir en un film de culte per aquells que s'estimen la música pop-rock de les darreres dècades i, sobretot, per aquells qui ens trobavem al voltant dels 30 anys.
Es pot parlar de llibre generacional? està adreçat als nois de 30 anys que viuen les relacions de parella i amistat com si giressin al seu voltant? hi ha literatura per noies i literatura per nois?

Quan vaig veure la pel.lícula, després de la seva estrena, el personatge principal, Rob Fleming (molt ben interpretat per John Cusack), va acabar amb els meus nervis, no entenia com algú podia ser tant neuròtic i egocèntric, però ara que he llegit el llibre i he tornat a veure el film he entés millor el personatge. Potser perquè en aquell moment no em podia posar en el lloc de Rob, no podia entendre'l vaig acabar per agafar-li mania, però ara que he pogut llegir la descripció que fa Hornby del personatge i he pogut connectar amb les seves pors i neures identificant-me amb alguna d'elles he pogut situar la seva història i fer-la contemporània amb la meva vida.
No sé si podem distingir entre literatura adreçada a noies (segurament els llibres de Marian Keyes serien un exemple) o per a nois (Cuatro amigos de David Trueba seria un prototipus), però en el cas de Alta fidelidad, tot i que el protagonista és un noi, jo he pogut identificar-me en alguns trets amb ell.
Si teniu ocasió de llegir el llibre no deixeu de fer-ho, gaudireu molt amb la discografia (recuperant els vinils) de Rob i amb els coneixements musicals dels seus companys a la botiga de discos: un genial, a la vegada que insoportable, Barry, i un ingenu i tímid Dick.
Us deixaré un texte del llibre amb el que segurament us sentireu identificats perquè l'haureu viscut més d'una vegada...

"De todos modos es más difícil de lo que había pensado. Londres, ¿eh? Proponer a la gente que salga a tomar una copa contigo esta misma noche es como proponerles que se tomen un año libre y que se vayan a dar la vuelta al mundo: si hablas de quedar más tarde, se entiende que será este mes o el mes que viene, o incluso el año próximo, pero nunca se da por hecho que pueda ser hoy mismo. "¿Esta noche?", dicen uno detrás de otro, y son personas con las que no he hablado desde hace meses, antiguos colegas, compañeros de estudios, o bien personas a las que he conocido a través de antiguos colegas o de compañeros de estudios. "¿Esta misma noche?". Se quedan perplejos, extrañados, patidifusos: no se lo pueden creer. ¿Alguien les llama por teléfono y les propone tomar una copa esta misma noche, así de sopetón, sin agenda a mano, sin una lista de fechas alternativas, sin consultar previamente, largo y tendido...? Qué chifladura."