Un canvi possible

Fa molts mesos que no he fet cap entrada, ho sé. Han estat uns mesos molt intensos, de molta feina i, sobretot, de molta il.lusió.

Al mes de setembre, al col.lectiu Defensem l'Acció Social i Comunitària-Serveis Socials en Lluita (DASC), del que formo part, ens varen convidar a participar dins l'eix Treball, precarietat, desigualtats i pobresa de Guanyem Barcelona. Les persones que formaven part d'aquesta iniciativa política des de l'inici van creure que podíem aportar la nostra experiència i coneixement dins l'àmbit social a l'hora de generar discurs sobre els temes relacionats amb els serveis socials.
Així ho varem fer, ens varem vincular a l'eix, reunint-nos amb una periodicitat quincenal, organitzant debats força interessants al voltant de temes com la remunicipalització de serveis, l'objecte de la intervenció social, el model de serveis socials, ...

La persona que des de la DASC ha participat en gairebé totes les reunions he estat jo, assegurant una continuïtat en la nostra participació.

A la vegada, en els barris d'organitzaven grups que es vinculaven a Guanyem Barcelona i, aprop d'on visc se'n creava un que s'ha anat reunint tots els dilluns. Comptant amb que ja coneixia algunes persones perquè són actives al Guinardó i he coincidit amb elles a les xerrades de l'Observatori del Guinardó o de l'Assemblea Social, vaig apropar-me al grup de Guanyem Guinardó-Can Baró.

Amb tot això, sense deixar de participar en els altres col.lectius o entitats en les que formo part. Això ha fet que la meva vida hagi estat aquests mesos com una carrera de fòrmula 1, sempre endavant, molt ràpida, sense adonar-me que els dies i els mesos anaven passant. Però arribats al dia d'avui, abans de les eleccions, tot aquest esforç crec que val la pena.

Val la pena perquè per primera vegada formo part d'un equip guanyador, més enllà del que passi demà, guayar no tant sols vol dir governar la ciutat, també vol dir aconseguir mobilitzar a moltíssima gent al voltant d'una proposta honesta, propera, treballada des de la base, des dels eixos i des dels barris, que ha unit diferents iniciatives polítiques en una sola, que ha tornat a il.lusionar a la gent, que ha fet trontollar i ha posat nerviosos als qui sempre han estat al davant de les institucions i que té molt camí per recórrer.

M'agradaria molt que Barcelona en Comú guanyés demà i que l'Ada Colau fos la primera alcaldessa de Barcelona, però si no s'aconsegueix, serem el primer partit de l'oposició i no posarme les coses fàcils a qui governi, auditarem totes les propostes polítiques. Tenim el coneixement i l'experiència i, sobretot, no ens devem a ningú...

És l'hora de canviar les coses. Barcelona són els seus ciutadans!!

A Granel

Volia compartir amb vosaltres un text de Guillermo Viglione, publicitari i col.laborador de El Diario Vasco, que ens fa pensar en com el capitalisme ha canviat els nostres hàbits i estem perdent els petits plaers quotidians, la vida de barri, la proximitat de les relacions, la tranquil.litat i l'alegria de viure.

Esperem que aquests dies de vacances ens facin reflexionar i provoquin canvis en la nostra vida a la tornada...

A GRANEL

Guillermo Viglione

El hipermercado cerró los ultramarinos y mató las conversaciones de barrio. El autoservicio dejó las compras sin balanza y sin palabras. Prohibido bromear con la cajera que se forma cola. Hay cajas rápidas para los que llevan pocos productos y ya hay cajas en las que te cobras tú mismo.  Las lechugas vienen en bolsa y deshojadas. Las manzanas maduran en bandejas de plástico rígido.

Éste es un mundo empaquetado, enlatado, etiquetado, clasificado, embotellado, precintado, embolsado, plastificado, deshuesado, desgrasado, pelado, precocinado y loncheado. Un mundo no retornable de PVC, Pet, Tetrabrik, aluminio, poliestireno expandido y mil tipos de plástico. Una vida insostenible, marcada, como nuestros productos, con fecha de caducidad.

El progreso es aséptico. Escrupuloso. Exacto y desapasionado. Yo prefiero vivir a granel. Comprar al corte. Que vuelvan las hueveras y el vermut de barril. Los mercados y los mercadillos. Conocer a quien regó los tomates. Rellenar sifones y devolver los cascos. Comprar lento, charlar y perder el tiempo.

No quiero una vida envasada al vacío. Aspiro a ser parte de un mundo imperfecto e inexacto. Amar a granel. No dosificar los besos. Derrochar abrazos. Reír a puñados. Hacer manojos de caricias y gastarlos sin recato.  No dar las gracias ni pedir perdón con cuentagotas. No poner etiquetas. Gastar la amistad a raudales. Soñar sin rigor y sin medida.

Comerme la vida a bocados y atragantarme de ella.

barcelona a l'estiu

Molta gent, quan arriben les vacances, vol fugir de la ciutat i anar a altres indrets coneguts o desconeguts. Sempre és bo oxigenar-se veient altres horitzons diferents als habituals però aprofitar el que ens ofereix Barcelona a l'estiu també és una opció.

Darrerament he pogut fer algunes activitats a Barcelona o aprop de Barcelona que m'han aportat molt. Fa dos caps de setmana vaig assistir a les "Nits de cinema oriental" a la ciutat de Vic, on varem veure pel.lícules realitzades a Corea o Tailandia; fa uns dies vaig anar a visitar les esglésies romàniques de Sant Pere a Terrassa, un conjunt arquitectònic impressionant molt ben restaurat; i ahir vaig anar a escoltar poemes musicats per M. del Mar Bonet i Borja Penalba, un concert elegant i relaxant... aquests són alguns exemples del que es pot fer a Barcelona i als seus voltants quan arriba l'estiu.

Els darrers estius m'organitzo per agafar les vacances de mitjans d'agost a mitjans de setembre, si vols fer algun viatge el setembre és un bon moment i treballar els primers dies d'agost té molts avantatges: els nostres "jefes" acostumen a fer les vacances a l'agost, els autobusos van molt ràpids perquè no hi ha tant de tràfic als carrers (tot i que la periodiocitat d'aquests és més alta que en el període lectiu i has d'esperar més temps a que arribin a la teva parada), i la ciutat està més tranquil.la, sense tanta gent pels carrers.
A més a més, Barcelona ofereix moltes activitats culturals gratuïtes o a baix cost: cinema a la fresca, concerts als parcs, teatre, ... es tracta d'estar ben informat i aconseguir les entrades amb antel.lació o, en el cas d'activitats gratuïtes, anar una estona abans per agafar lloc.

Les activitats a l'aire lliure fan estiu i encara que treballis ja et comencen a preparar per les vacances. I, fins i tot, estan de vacances pots gaudir molt de la ciutat visitant museus i exposicions que al llarg de l'any no tens temps de visitar, passejar per la Barceloneta i fer unes tapes, anar de rebaixes, passejar pels parcs o fer aquelles coses pendents per les que mai tens temps.

Us convido a gaudir de la ciutat aquest estiu i mirar-la amb ulls de visitant, tenim molt per disfrutar i per veure i fer-ho de forma tranquil.la, sense presses.

Als qui ja heu començat les vacances, gaudiu-les molt!! als qui, com jo, encara us queden uns dies per començar-les, preneu-vos les coses amb tranquil.litat i les estones que tingueu després de treballar aprofiteu-les per fer coses a la fresca...

BONES VACANCES A TOTHOM!!

El perquè de la política...

Commoguda encara, tot i que ja ha passat una setmana, pel crim de León on va morir la presidenta de la Diputació d'aquesta província, em venen moltes preguntes al cap en relació a les raons que porten a la gent a vincular-se a un partit polític i la utilització que acaben fent d'aquesta vinculació.

En aquest cas la filla de la pressumpta homicida i possible còmplice va pensar que pel fet de militar a un partit polític tenia garantida una feina a l'administació pública i després d'estar un temps d'interina no va superar una oposició per consolidar la plaça, fet en el que podria tenir a veure Isabel Carrasco, presidenta de la Diputació qui podria haver posat dificultats perquè pogués asolir l'oposició, i si a això afegim altres situacions d'enfrontament entre les dues, es va crear un clima de tensió que va portar a que Triana Martínez i a la seva mare a sentir un odi profund cap a la que creien culpable de la seva caiguda en desgràcia econòmica i laboral.

Aquesta situació em fa venir al cap la corrupció que hi ha en la política en tots els nivells, no solament casos com el Gürtel o el comportament del Sr. Bárcenas, al més alt nivell, també en nivells més baixos com quan trobem que una administració pública, com la catalana, està "minada" de persones properes a un partit que ha governat durant molts anys i que s'ha facilitat el contingut dels examens d'alguna oposició uns dies abans de celebrar-se a aquells que interessava que es quedessin amb les places, amb la connivència d'algun sindicat que estava present en el tribunal de l'oposició. no pots més que sentir cert fàstic per una manera menyspreable d'entendre la política i els seus partits.

Com ja he escrit en altres ocasions en aquest bloc, els qui ens aventurem a destinar una part del nostre temps i dels nostres diners a un partit polític és perquè, més enllà de compartir un ideari, volem millorar la qualitat de vida de la gent i volem aportar la nostra experiència i formació a aquesta finalitat i, a més a més, volem aprendre d'altres companys que porten més anys de militància que nosaltres i que ens aporten una trajectòria de defensa de drets i una manera de fer política.
A aquells qui volen "medrar" i es creuen nascuts per governar  no els vull aprop meu perquè estar en política per un benefici personal és treure el sentit a la democràcia i tornar a temps passats.

Ara que iniciem un nou cicle electoral primer amb les eleccions europees, el proper any les municipals i les generals i, si no hi ha avançament, el 2016 amb les autonòmiques, tindrem ocasió de copsar el perquè els candidats ho són, què és el que busca cada partit polític i podrem veure també com els ciutadans s'uneixen per proposar candidatures populars com, per exemple, l'Agrupació d'Electors "Recortes cero" que es presenten a les eleccions europees.

Visquem les eleccions com una de les concrecions de la democràcia, però treballem per consolidar-la dia a dia perquè amb gestos i formes de pensar com les que estem veient darrerament en els mitjans de comunicació, amb la utilització del càrrec per un enriquiment personal, amb la corrupció, la prevaricació, els favors deguts, ... ens estem carregant un sistema que, tot i ser millorable, ens allunya de models d'organització política dictatorials.

Llarga vida a la democràcia!!

Un altre món és possible 13 anys després

No som els mateixos però seguim tenint els mateixos ideals.

Després de 13 anys del primer Foro Social Mundial, i de 6 anys del primer Fòrum Social Català, aquest cap de setmana se celebra el 4t Fòrum Social Català a l'edifici antic de la Universitat de Barcelona.

EScoltant a Gabriela Serra i Ada Colau aquesta tarda, amb la mateixa emoció amb la que vaig assistir al primer Fòrum, em sento feliç de seguir tenint la capacitat d'indignar-me per la injustícia social i per les desigualtats, i seguir lluitant per garantir que la gent tingui una millor qualitat de vida. També hem pogut veure un documental de Basilio Martín Patino rodat els dies del 15M, amb el poema "Libre te quiero" de Agustín Garcia Calvo musicat per Amancio Prada com a banda sonora, el poema dóna el títol al film.
Emociona el pensar que espontàniament, ciutadans de Madrid i Barcelona, decidissin acampar a les principals places d'aquestes ciutats després d'una manifestació organitzada per "Democracia real ya", malauradament les acampades i mobilitzacions que es varen allargar gairebé un mes no varen capgirar els resultats de les eleccions municipals que es varen celebrar aquells dies; els ciutadans varen decidir que el PP guanyés en les principals ciutats espanyoles i en moltes comunitats autònomes. Malgrat això, el que es va viure aquells dies va suposar un abans i un després en la conciència de la gent i, com deia avui l'Ada Colau, va servir perquè la gent prengués consciència política, que volgués ser protagonista de les decisions que l'afecten.
Era insostenible mantenir les mobilitzacions a la Pl. del Sol i Pl. Catalunya al llarg de molt temps més i  aquestes es varen traslladar als barris.

L'Assemblea Social del Guinardó es reuneix els dimarts a la tarda al Mas Guinardó, organitzen xerrades i tallers sobre temes relacionats amb els drets socials i han creta un grup de suport mutu per aquelles persones que tenen situacions de precarietat, aquest grup ofereix informació i aprofita l'experiència i coneixements dels seus membres per oferir suport als qui s'apropen per primera vegada.

Un altre moviment que va créixer aleshores, hereu de V de Vivienda, va ser la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, gràcies a l'impuls obtingut pel 15M ha esdevingut una organització present a tota Espanya i que està aconseguint grans coses en els darrers temps.

Les crisis de vegades són oportunitats per créixer, per replantejar-nos la nostra visió del món. i per canviar la nostra actitud davant la vida. El 15M va servir per tot això i els Fòrums Socials també. Seguirem les aportacions dels ponents als diferents tallers que s'han proposat a través de la web del Fòrum per continuar aprenent de la gent que es mobilitza i lluita per millorar el món que l'envolta.

Microcosmos

Per qüestions familiars en els darrers mesos tinc relació amb un centre sociosanitari i residència per a gent gran. Tenia una idea molt pesimista d'aquest tipus de centres però benauradament l'experiència m'està fent canviar la meva visió, com a mínim el centre concret amb el que estic convivint a nivell familiar.

El Centre Sant Josep Oriol-Blauclinic està ubicat al barri del Baix Guinardó, tenen residència, centre sociosanitari, centre de dia i hospital de dia. Està adreçat a gent gran i a persones amb discapacitat, dues plantes són residència i les altres centre sociosanitari per fer estades de curta o llarga durada.

Tenen un parell de terrasses on es pot sortir a gaudir del sol i gairebé totes les habitacions donen al carrer i, per tant, tenen força llum. Compten amb dos treballadores socials, dos fisioterapeutes, una terapeuta ocupacional, psicòleg i servei mèdic i d'infermeria les 24h.
Les fisioterapeutes i la terapeuta ocupacional faciliten la recuperació a aquelles persones que han patit una caiguda i tenen afectada alguna part del cos, o bé, que pateixen alguna disminució de la mobilitat de forma permanent.

A cada planta hi ha dues auxiliars a cada torn per uns 20 llits i servei d'infermeria (en aquest cas és compartit entre dues plantes). L'atenció que donen tots els professionals és molt bona, miren de cobrir les necessitats dels residents i el metge és qui dóna les pautes de l'atenció de cada persona, treballen força coordinadament i en la majoria de casos la millora, tot i que lenta, es va veient amb el pas del temps.

L'únic però que hi posaria però que crec que és difícil de solucionar per la pressió que reben per part de la Generalitat (es tracta d'un centre concertat) és en la distribució dels pacients a les habitacions, com que quan s'allibera un llit deseguida tenen un altre pacient a qui facilitar l'ingrés no poden analitzar cas per cas amb qui pot conviure millor i combinar les habitacions (la majoria són dobles) amb pacients que tinguin una situació similar. Malauradament, en alguns casos acaben coincidint una persona que s'ha de recuperar d'una caiguda amb una altra que té alzheimer i, per tant, no té el cap bé... això segons com no facilita la convivència, els auxiliars que hi ha a cada planta miren de pal.liar el sentiment d'incomoditat que es pugui generar fent el més agradable possible l'estada.

Però la professionalitat de tot l'equip i el bon ambient que es respira en el centre acaben pesant més que el coincidir amb una persona que està pitjor que tu.

El meu agraïment a tots ells per acollir a la meva mare i atendre-la fins que es recuperi del tot i pugui tornar a casa.

uns Nadals diferents

Per alguns de nosaltres els dies de Nadal són especials, millor dit, els vivim de forma especial. Ens il.lusionem el primer dia que encenen les llums del carrer, ens agrada passejar per la Fira de Santa Llúcia o la de la Sagrada Família, regalem la flor de Nadal, posem el pessebre, escoltem i cantem nadales, i donem i rebem regals amb la mateixa emoció que quan erem nens i, sobretot, ens reunim amb la família i els amics per constatar que seguim estimant-los i que ens estimen.
Quan algun dels elements que per mi composen el Nadal no hi és alguna cosa es mou dins meu i em fa canviar algun dels hàbits amb els que acostumo a celebrar aquests dies.
Aquest Nadal no puc compartir algun d'aquests moments amb la meva mare, especialment la nit de Nadal i Cap d'Any, això fa que valori molt més aquests dies i el que signifiquen, malgrat no pugui estar aquestes nits amb ella, hem mirat d'estar el màxim de temps juntes i els altres dies significats sí hem mirat de compartir-los. Tot i no poder haver estat amb la mare aquestes dues nits he de dir que em sento molt afortunada perquè diverses persones m'han ofert la possibilitat d'estar amb ells i d'aquesta manera evitar estar sola, i efectivament no me n'he sentit gens sola.
Som molt afortunats aquells qui tenim una xarxa social i familiar sana, que ens permet poder viure aquests moments especials de l'any i molts d'altres en companyia i sentir-nos estimats.

Per tot això, gràcies als qui formen part de la meva vida per estar presents d'alguna manera o altre. BON NADAL a tots i BON ANY 2014!!

Els 80

Diuen que no és bo enyorar el passat, però els qui vam viure la nostra infantesa i adolescència als anys 80 tenim molts motius per recordar.

La música, el cinema, els còmics, les lectures i la televisió d'aquella dècada han marcat les de les dècades posteriors i molts dels cantants, directors, dibuixants o creadors de televisió veuen d'aquelles aigües. Es fan recopilacions de les cançons d'aquella època, es fan pel.lícules que homenatgen les d'aquella dècada o bé són remakes, personatges i històries que omplen els còmics actuals recorden a alguns d'aquell temps...

Podem discutir la qualitat d'aquelles pel.lícules o d'aquelles cançons però en el que segurament estarem d'acord és en que ens feien la vida més fàcil, més agradable, més entretinguda.

En cinema: la saga de la Guerra de les Galàxies, d'Indiana Jones, els Cazafantasmas, Footloose i Flashdance, els Goonies. En còmic: Zipi y Zape, Mortadelo y Filemón, 13 Rue del Percebe, ... En música: Spandau Ballet, Depeche Mode, The Police, Dire Straits, Katrina and the Waves, els inicis de Pet Shop Boys, ... A la televisió: Un, dos, tres, responda otra vez, Luz de luna, MacGyver, la gran Fama, ... els adolescents d'aquella època varem gaudir molt amb les sessions dobles de cinemes ja desapareguts com el Texas, l'Atenas, el Niza, ... jugant amb el Simón, el cubo Rubyk, el Mario Bros en l'origen de les consoles de jocs portàtils, els clicks de Famobil, ...

Podríem allargar aquesta llista amb centenars d'exemples.

Ara que hi ha alguns nostàlgics que estan recopilant, amb l'ajuda de botigues i llibreries de vell i mercats d'encants, algunes peces d'aquella època i que l'aire "vintage" omple les modes actuals, és un bon moment per retre un homenatge als creadors d'aquella època que ens varen fer viure grans moments amb la família i els amics.

Personalment he de dir que algunes de les aficions que mantinc a hores d'ara varen nèixer en aquella època i que segueixo gaudint amb una pel.lícula d'aventures, una sèrie de televisió que utilitza la ironia per explicar-te una història, i quan escolto una cançó d'aquella època sembla que el dia millora. La meva afició pels còmics ha fet que participi en un club de lectura de còmic, i el meu amor pel cinema ha fet que formi part d'un cineclub.


Per tot això i molt més... 80s forever!!!

quan el cinema esdevé una festa

Cada any miro d'anar al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, sempre trobes obres originals i, tot i que el gènere de terror o fantàstic no són els que més m'agraden, sempre està bé assistir a un festival de cinema.

Ahir vaig tenir ocasió d'assistir a l'estrena de "Capa caída", un homenatge low cost al cinema de superherois a "la española". Compartir el visionat amb bona part de l'equip va convertir-se en una veritable festa. Ja abans de veure la pel.lícula alguns dels actors i part de l'equip tècnic ens havien predisposat a passar una bona estona, a riure'ns, van transmetre molt bon rotllo. Feia temps que no m'ho passava tant bé veient una pel.lícula, imagino que els passis que fan els del Phenomena deuen ser així també, de fet, enyoro quan anava als cinemes a la meva adolescència (gran cinema el dels 80!!) i la gent aplaudia quan una escena els agradava i reien i compartien les sensacions que els hi transmetia la pel.lícula, ara la gent es mostra passiva quan va al cinema, i el llenguatge audiovisual també és això, llenguatge, una forma de comunicació, per això entenc que l'espectador ha de ser actiu i participar d'alguna manera en el que veu.

"Capa caída" segurament no s'inclourà a la història del cinema, no serà considerada una gran pel.lícula però aconsegueix que passis una molt bona estona davant de la pantalla. Explica la història de Magno, un superheroi en hores baixes, oblidat per la gent, i que és protagonista d'un documental que recupera la seva vida des del seu naixement a Montijo (Extremadura) fins a la seva vida actual en que treballa a un supermercat de Barcelona.
Darrera d'aquest personatge hi ha una crítica a la societat actual que enalteix a algú i immediatament pot enfonsar-lo perquè ja no surt als mitjans de comunicació o perquè ja no és d'actualitat.
És cert que utilitza alguns tòpics i està feta amb una visió molt masculina, però les situacions delirants, els efectes especials (alguns una mica d'estar per casa) estan al servei de l'entreteniment.

Per tot això felicito a l'equip  que ha fet aquest film i a tots aquells que hi han col.laborat (crec que en la majoria de casos desinteresadament), el seu director, Santiago Alvarado (és la seva opera prima), els actors Juanjo Pardo (el superheroi Magno), Rafa Delacroix (el periodista que fa el reportatge), Juli Fàbregas, ... i els cameos de Joaquim Oristrell, Carme Balagué.

Intervenir per transformar?

Avui he assistit a una jornada relacionada amb la meva feina. Es tractava de la presentació d'una Avaluació participativa de 3 plans de desenvolupament comunitaris a Badia del Vallés, al barri del Poblenou de Barcelona, i al barri de Sant Genís i Santa Eugènia de Girona.
L'Avaluació participativa ha estat realitzada per un equip del Departament de Pedagogia Social de la UAB conjuntament amb investigadors de la UB i de la UdG.

No he pogut assistir a tota la jornada, he pogut veure la presentació de l'avaluació del PDC del Poblenou i, a darrera hora, he pogut assistir al col.loqui en que es comentaven les 3 avaluacions. Els assistents a les jornades eren tècnics de les administracions locals i de la Generalitat, tècnics comunitaris, veïns dels barris avaluats i persones vinculades a la universitat.

En el col.loqui un tècnic comunitari ha qüestionat la metodologia en les presentacions, sembla irònic però no han estat gens participatives, han estat ponències magistrals en les que únicament han parlat els investigadors tot i que a la taula en algun dels casos hi havia també algun tècnic comunitari o membre d'alguna entitat participant en el pla comunitari... El qüestionament de la metodologia ha encetat ampolles, no han deixat parlar al tècnic comunitari, potser perquè el to era beligerant i en to de queixa plantejant algunes les precàries condicions de treball dels tècnics comunitaris (fent mitges jornades i treballant en dos barris diferents o fins i tot de municipis diferents) i es queixava de que en les diferents intervencions no s'ha parlat de com les retallades estan afectant en el dia a dia dels PDCs...

El responsable de la investigació així com altres membres de l'equip han dit que no era el lloc per plantejar aquestes qüestions, que els tècnics comunitaris són un dels eixos d'un PDC i que possiblement els membres de les comunitats dels barris o de les administracions no pensessin de la mateixa manera.

El treball social comunitari ha de ser transformador o aleshores no és tal. La intervenció comunitària comporta un canvi en la comunitat, una millora de les seves condicions perquè es dóna veu a qui normalment no la té, es faciliten les eines perquè les persones s'organitzin i defensin col.lectivament els seus drets, en definitiva es dóna una resposta col.lectiva a necessitats individuals. En els temps que corren és imprescindible aquesta vessant del treball social i els tècnics comunitaris fan una funció esencial, sempre i quan treballin per tota la comunitat per igual i no facin tasques de secretaris d'una entitat a la que estiguin vinculats laboralment perquè l'administració no els contracta directament.
Aquí hi ha un altre element que fa pensar en si realment les administracions es creuen el treball comunitari, quan subcontracten entitats perquè tirin endavant un pla de desenvolupament comunitari sense que els tècnics tinguin cap relació directa amb l'administració que finança.

Molts dels que fa uns anys ens vam formar com a treballadors socials o educadors socials veiem en el treball comunitari (que en aquell temps provenia d'Amèrica Llatina, especialment de l'Argentina) un model d'intervenció que ens il.lusionava i desitjàvem treballar algun dia en un PDC, quan finalment ho hem fet ens adonem que estem a anys llum de la teoria del desenvolupament comunitari.

Seria injusta si no parlés d'algunes experiències que sí són positives. Per la meva experiència actual coordinant i fent seguiment de programes comunitaris, he tingut la fortuna de prendre contacte amb projectes en alguns barris que sí estan aconseguint formes de treballar que s'aproparien a aquest model, els barris del Carmel i de Sagrada Família, amb una visió que va més enllà de la lluita contra la pobresa i la resposta a les necessitats bàsiques, aconseguint implicar a molts agents que intervenen en el territori: personal sanitari dels CAPs i els Centres d'Atenció Social per drogodependents, escoles, AMPAs, biblioteca, centres cívics, entitats diverses, ... projectes com "Rutes de salut", punt d'informació de voluntariat, camí escolar, formació per millorar les oportunitats d'accés al mercat laboral, i d'altres que fan protagonistes als membres de la comunitat especialment a aquells que tenen una situació de vulnerabilitat social, projectes com aquests són els que donen sentit a la intervenció comunitària, de fet, quan les persones estan organitzades i saben com defensar els seus drets, el paper del tècnic comunitari desapareix, aquesta és la finalitat de la seva feina: ser prescindible.

DEFENSEM L'ACCIÓ COMUNITÀRIA!!