Actor, director, escriptor, dramaturg i poeta... totes aquestes facetes en una mateixa persona.
La llàstima és que potser serà més recordat pel "váyase a la mierda" que va cridar a un periodista que per ser l'autor de Las bicicletas son para el verano o per ser el director de El viaje a ninguna parte. Però la fama de rondinaire, que ell va cultivar, la va utilitzar per mantenir-se a certa distància dels periodistes mediocres que fan preguntes inadequades buscant la gracieta o dels espectadors impertinents i pesats.Tenim la sort de poder gaudir de la seva immensa obra, especialment d'alguns dels moments més entranyables de la història del cinema espanyol amb majúscules.
Fernando, rep aquest sentit homenatge d'una cinèfila ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada