dimarts, 14 de setembre del 2010

Felicitat

Sempre havia dit que no crec en la FELICITAT en majúscules, que la vida es viu en un sol pla i que hi ha moments de dolor i moments plens d'alegria. Després d'haver viscut els darrers dies en un núvol potser hauré de començar a pensar que això no és així, que la felicitat existeix, dosificada en moments intensos que et fan suportar millor la rutina, però existeix.

I aquí estic, no volent deixar escapar un dels moments més feliços de la meva vida, fent un repàs dels bons moments compartits i de la gent amb qui els he viscut, i buscant un lloc on posar la suma d'aquests moments per tal que vagi engrossint-se mica en mica i vagi acompanyant-me ara i sempre

Abrir comillasLa felicidad siempre viaja de incógnito, sólo después que ha pasado sabemos de ella.Cerrar comillas

1 comentari:

Judd ha dit...

M'agrada creure que la felicitat és arreu, en l'aquí i l'ara. És cert que hi ha moments de tristor, però si fem l'esforç de pensar-hi, ens adonarem que hi ha una diferència molt gran entre tristor i infelicitat. Si ens hi fixem una mica més, ens adonarem, aleshores, que som feliços tot i els moments de tristor. Perquè la felicitat no és qüestió d'un moment, sinó de la globalitat de la nostra vida, de tots els moments. I com bé diu la frase que has copiat, només ens poden adonar que som feliços quan ho deixem de ser. En cas contrari, asumim que ho som. I ja està! :)