les meves pel.lícules del 2011

Aquest any, com d'altres, ha estat carregat de bon cinema i d'altre obviable, això és així perquè respon a l'eterna discussió del que és el cinema si art o indústria. Com que crec que ha de tenir part d'ambdues condicions ha d'haver lloc a tot tipus de films tot i que s'han de destacar sempre els que per tu han estat millors.

Us deixo un llistat amb les pel.lícules que m'han fet sentir i gaudir més... compareu-la amb la vostra i ja em direu si hi ha coincidències o no.

• The artist
• Cisne negro
• La fuente de las mujeres
• Primos
• Winter’s bone
• Chico & Rita
• ¿Para qué sirve un oso?
• Happythankyoumoreplease
• En un mundo mejor
• Pequeñas mentiras sin importancia
• Hanna
• Un cuento chino
• Win win
• El caso Farewell
• Gianni y sus mujeres
• La deuda
• El árbol de la vida
• No habrá paz para los malvados
• El ilusionista
• Another year
• Un Dios salvaje
• Margin call
• Pepe & Rubianes
• La deuda

 Bon cinema pel 2012!!

com vivim el Nadal?

Quan arriben aquestes dates, hi ha gent que es planteja què significa per ells el Nadal i de quina manera el volen viure. Molts de nosaltres ens deixem portar per la manera de fer que ens envolta, això vol dir compres, menjars i més menjars, sense pensar en el significat de compartir un àpat amb la família i els amics.
Aquests dies haurien de servir per conviure amb la família que normalment no veiem, per oferir mostres d'estimació i carinyo a aquelles persones per les que tenim un gran afecte, i per viure moments de tranquil.litat com si fos un oasi dins la voràgine del dia a dia a que ens aboca la vida la resta de l'any.
En un moment de crisi tant profund com estem vivint, crisi d'idees, crisi de valors, no està de més poder aturar-nos i viure els moments compartits intensament, nudrint-nos del carinyo dels qui ens estimen i estimem.

Àlex Rovira i Francesc Miralles ens ho diuen en el seu article "Un oasis navideño" (El País Semanal, 11-12-11).
'Además de un tiempo para compartir, estas fiestas son el momento perfecto para crear un refugio donde recargar las pilas y las ideas'.
'Hace mucho más ruido un árbol cayendo que mil árboles creciendo. Hace mucho más ruido una bomba que mil caricias, pero hemos llegado a creer que el mundo está lleno de árboles cayendo y bombas, obviando todo lo bueno. El mundo sigue avanzando a pesar de lo que oímos en los medios de comunicación.
Por eso es bueno regalarnos por Navidad un oasis de lentitud y desconexión de las noticias catastrofistas. Debemos disfrutar de estos días con la espontaneidad y la pureza de los niños, que tienen la capacidad de jugar con las cajas que envuelven los regalos más que con los objetos mismos'.

Per la defensa dels servidors públics

MANIFEST 14 DESEMBRE 2011 

Tots nosaltres, treballadors i treballadores de la Generalitat de Catalunya, 

DENUNCIEM 

 Que el govern del senyor Mas vol reduir llocs de treball dels serveis 

públics de Catalunya. 

 Que el govern del senyor Mas vol reduir la massa salarial en 625 M€, un 

12%, sobre els salaris ja retallats. 

 Que el govern del senyor Mas vol aquestes retallades es facin als 

treballadors i treballadores de la Generalitat de Catalunya, i també al 

conjunt de les Administracions Públiques i al conjunt dels serveis públics. 

Nosaltres, que treballem a les administracions i als serveis públics, 

VOLEM DIR A L’OPINIÓ PÚBLICA 

 Que el govern del senyor Mas menteix quan diu que la retallada és 

inevitable. Amb la supressió de l’impost de successions ha deixat 

d’ingressar 500M€ que fins fa dos anys pagaven els rics hereus.  

 Que el govern del senyor Mas és injust, perquè, per equilibrar els 

comptes, ara pren 625M€ a les persones que treballen.  

 Que el govern del senyor Mas és ineficient quan diu que les retallades 

ens trauran de la crisi. A quin país han creat riquesa les mesures 

d’austeritat? Quines accions està fent el govern per crear indústria, per 

crear coneixement, per crear activitat econòmica? 

Els sindicats CCOO, IAC i UGT, com a representació legal dels empleats i les 

empleades de la Generalitat,  

DEFENSEM 

 Cada lloc de treball. A Catalunya no sobren llocs de treball als serveis 

públics sinó que en falten. 

 El manteniment íntegre de la massa salarial, dels salaris i dels drets 

laborals. 

 Serveis públics moderns i professionals. El reconeixement que la 

salut, l’educació, la seguretat, els serveis a la dependència, a la 

mobilitat, al medi, a la justícia... són la riquesa dels que no som rics i 

la garantia dels drets dels ciutadans. 

 La riquesa del país, la riquesa que s’està regalant “als mercats”, 

L’obligació del govern és fer política econòmica per promoure el 

treball i la riquesa, no promoure l’atur i la pobresa. 

CCOO     UGT      IAC

escollir com volem que sigui la nostra vida

Aquests dies he estat fora de Barcelona aprofitant el pont de la "Immaculada Constitució", he anat a terres murcianes i he tingut oportunitat de poder passejar per l'horta murciana i descobrir que hi ha gent que troba el seu lloc al món per increïble que sembli.

Feia temps que no el veia i aquests dies he tingut ocasió de passar un dia amb ell i dinar un deliciós arròs amb verdures. La persona en qüestió que ha convertit la seva passió pel Barroc i les imatges religioses en part de la seva vida i seguint una d'aquestes verges, Nuestra Senyora del contra Pasmo, ha trobat el lloc on establir-se prescindint d'algunes comoditats. Ha convertit casa seva en un zoològic en petit, amb una ruca, una cabra, dos gossos, guatlles, galls i gallines, un lloro, una gata, ... i l'amor amb que tracta els animals, la cura que té d'ells, només pot tenir la recompensa de la companyia i l'agraïment per part d'aquests.

Tornant a Barcelona he reflexionat molt sobre com entenc jo la vida i què m'il.lusiona i fa que la roda segueixi girant... el que tinc clar és que hi ha algunes coses que he de canviar i espero que a partir del gener comenci a aclarir-me en com vull viure la meva vida i què és esencial i què no.

cinema d'aventures

Els qui vam viure l'entrada a l'adolescència i primera joventut a la dècada dels 80 vam poder gaudir de pel.lícules que s'han convertit en icones del cinema d'aventures i, en el cas de la saga Star Wars i de Blade Runner, del cinema de ciència ficció.
Un clar exemple és les sèries sobre "Indiana Jones", "Regreso al futuro" o "Tras el corazón verde", "Els Goonies",  o la gran "Cazafantasmas", i moltes altres. La majoria d'aquests films porten el segell de Steven Spielberg que es va convertir, conjuntament amb Georges Lucas, en un referent en el gènere d'aventures modern.

Spielberg, després d'haver realitzat altres films que no responen a aquest gènere, com "El color púrpura", "El imperio del sol", "La lista de Schindler" o "Salvar al soldado Ryan", retorna al cinema d'aventures més pur a través d'un dels personatges més coneguts del còmic com és Tintín.
Fusionant dos de les històries escrites per Hergé, "El secreto del Unicornio" i "El cangrejo de las pinzas de oro", el creador d'Indiana Jones ens apropa al món del celebrat reporter belga.

"Las aventuras de Tintín. El secreto del Unicornio" és pur entreteniment amb els elements del millor cinema dels 80 que van donar el seu reconeixement a Spielberg. Des dels brillants títols de crèdit s'intueix que no desviaràs la mirada de la pantalla en tot el metratge de la pel.lícula. Utilitzant elements molt consistents per donar continuïtat a la història i amb un ritme trepidant ens va desvetllant les aventures de Tintín per desxifrar els secrets amagats des fa segles al voltant d'un vaixell. La presència del maldestre Capità Haddock dóna un toc d'humor necessari per gaudir d'aquest exercici d'entreteniment que ens proposa el director.

En el meu cas, tot i ser una gran fan del còmic i la novel.la gràfica, mai he estat seguidora de les aventures de Tintín, a partir de veure la pel.lícula ja m'he comprat el meu primer llibre d'aquest personatge. L'aventura està servida!!

canvis

Sembla que la vida es posa d'acord per posar-te a prova en diversos àmbits de la teva vida a l'hora... Les coses poden ser casuals o no, quan ho són resulten molt curioses aquestes casualitats.

Ara que estic en un moment de canvi ha coincidit que he començat un curs de "Adaptació al canvi i creativitat". Estem treballant diversos aspectes al voltant dels canvis vitals, ja siguin laborals, familiars o personals. Podem distingir entre canvis que són desitjats i provocats per nosaltres d'aquells que ens venen imposats i amb els que no hi comptàvem. En els primers som actors donat que hem provocat l'acció del canvi, en els segons passem de ser espectadors a convertir-nos en protagonistes i de com vivim aquest pas dependrà la nostra salut emocional i mental posterior.

L'actitud davant d'allò inesperat ens farà afrontar d'una manera o d'una altra una situació i el prendre consciència dels nostres estats emocionals ens ajudarà a superar la frustració i la impotència que podem arribar a sentir davant un canvi no desitjat. Si ens quedem en la immobilitat i no ens permetem sentir ira, angoixa, tristor i posteriorment mirar de treure alguns elements positius amb els que avançar i assumir la nova situació, ens quedarem ancorats en el passat, en allò que va ser i ara no és i, creieu-me "cualquier tiempo pasado no siempre fue mejor".

Davant un canvi sempre hi ha elements interns i externs que el condicionen i fan que sigui més fàcil d'assimilar o menys. Depen del moment, de com estiguem emocionalment, si disposem d'una certa estabilitat personal o no, ... el que sí he pogut comprovar és que un canvi comporta molts altres, com si fos un efecte domino, i hem de saber posar el fre i anar-los assumint poc a poc per tal d'aprendre de tots ells i créixer.

En el pitjor dels casos, en que no siguem capaços de fer front a la nova situació, sempre podem esperar a provocar-ne una altra que ens sigui més beneficiosa, ser pacients i observar quin és el millor moment per tornar a fer girar la roda i buscar sentir-nos millor amb una altra situació diferent.

causa o conseqüència

La vida et porta a anar decidint coses a mesura que vius. Tot allò que decidim té unes conseqüències, algunes buscades i d'altres no però hem de ser conscients que totes les accions que duem a terme afecten a d'altres o a nosaltres mateixos.
En certs moments no ens adonem d'aquest fet i patim les conseqüències sense saber com ni perquè: perquè allò que havia de ser bo per nosaltres esdevé un malson, perquè allò que hem escrit o dit ha estat malentés i ha comportat que algú s'enfadi amb nosaltres. Hem de ser responsables dels propis actes però això no vol dir que renunciem a fer, que deixem d'actuar per evitar un desenllaç no desitjat. En la mesura del possible ens hem d'avançar als nostres actes però molts cops ens hem de deixar anar encara que no arribem a mesurar els efectes del que fem perquè, com diuen, "no s'equivoca aquell qui no fa", si fas sempre tens la possibilitat d'equivocar-te i a partir d'aquí hem de comptar amb la comprensió dels altres...

No son buenos tiempos para la lírica...

Periòdicament el món pateix crisis, però això no vol dir que sigui quelcom negatiu, en algunes ocasions esdevé una oportunitat de canvi per avançar i deixar de fer les coses d'una manera automàtica, sense pensar. Però quan una crisi es deté en el temps i no ens deixa continuar, quan posa en perill la qualitat de vida de la gent, quan qui ha permès que les causes d'aquesta anessin creixent i s'ha desentés de les conseqüències deixant que d'altres les rebin d'una manera salvatge... quan tot això passa, aleshores la crisi no és una pedra en el camí sino un mur que hem de trobar la manera de saltar, però no amb un llit elàstic que ens fa rebotar constantment i no poder arribar a l'altra banda del mur, hem d'agafar embranzida i salvar-lo amb els nostres propis mitjans.

Al llarg de molts mesos els ciutadans espanyols havien comfiat en el que el president Zapatero deia, obviant el que estava a punt d'arribar i fent creure que només era una recessió i un alentiment econòmic. Quan la crisi ha arribat amb tota la seva força ni el país ni els ciutadans estaven preparats per enfrontar-se a ella.
Els 8 anys de tripartit a Catalunya van servir per potenciar les polítiques socials, per superar el populisme i  posar per endavant sempre la defensa dels drets, malgrat això PSC-ERC-ICV no van ser capaços de contenir la despesa i preveure que al final de la seva segona legislatura les coses anirien maldades. I els nostres conciutadans van decidir votar en massa a CIU tant en les autonòmiques del novembre de 2010 com a les municipals de maig de 2011. Tot i que en el cas de la Generalitat no tenen majoria absoluta i necessiten el recolzament d'altres partits per tirar endavant algunes de les seves decisions, sembla que als seus diputats i consellers se'ls hi ha oblidat i a la ciutadania també. De moment no estan fent cap proposta legislativa, tot s'aprova per Decret de presidència o conselleria.
Malgrat que desde Convergència sempre s'ha defensat que les decisions s'havien de consensuar amb els interlocutors socials i s'han omplert la boca de la importància del teixit associatiu en la construcció d'un país com Catalunya, ara sembla que s'han oblidat de tot això. Ahir mateix, a dos dies vista d'acabar el mes, comuniquen a les entitats socials que ofereixen serveis d'atenció a persones (gent gran, persones amb transtorns mentals, persones amb disminucions), suplint el que l'administració hauria d'oferir, que el 65% de l'aportació mensual de setembre i octubre que havien concertat amb l'ICASS no el rebran fins el mes de novembre.
Jo em pregunto: en el cas que aquestes entitats puguin aconseguir algun crèdit per tenir liquidesa aquests dos mesos per sufragar les despeses de menjar, manteniment, nòmines, i altres, la Generalitat els hi pagarà els interessos? la resposta sé que és negativa.
Conec algunes entitats petites que fan veritables jocs de mans per mantenir-se i que els retalls de les subvencions que aquest any estan patint ja les deixava en una mala posició si, a més a més, no els hi paguen al dia aquells serveis que ofereixen en concert amb l'administració (parlem de places concertades, equivalents a places públiques) es trobaren en situacions de fallida.

Segurament trobariem moltes altres coses que es poden retallar, dins del mateix àmbit hi hauria l'exemple de la Feria de Abril, activitat amb veritable afany de lucre que rep una de les subvencions més suculentes del Departament de Benestar Social i Família, a banda de les que rep d'altres Departaments (com Cultura) o d'altres administracions.

En fi, que després de la broma pesada de la RMI aquest estiu, feta amb nocturnitat i alevosia, ara toca jugar amb les entitats socials i, en definitiva, amb els col.lectius amb situacions de més necessitat social...

Mercè de nou

Torno del Piromusical, magnífica cloenda d'una altra Mercè. Molts anys de gaudir de les festes de la ciutat on visc i on en uns mesos tornaré a treballar... aquest any s'han escorçat els dies i el volum de propostes ofertades ha estat menor però la qualitat s'ha mantingut. He pogut veure el toc d'inici amb projeccions a la façana de l'Ajuntament. El Parc de la Llum amb idees molt originals al voltant de la llum, mims amb les m ans, pintura feta amb sorra i llum, un piano que treu aigua... 

Per una altra banda, vaig descobrir al gran Javier Ruibal, havia escoltat alguna de les seves cançons però no el coneixia massa, a partir d'ara miraré de seguir-lo. 

La Fira dels Vins i Caves, un clàssic de la Mercè, aquest cop amb moltes caves de denominacions d'origen de les comarques de Tarragona. 

Participar a la Fira d'entitats, on una d'elles es posava de llarg, parlo d'Oratge, una entitat exemplar en la tasca de cura d'infants i adolescents amb disminució que viuen en pisos d'acollida.

Poder veure el Palauet Albéniz, només es pot visitar en un dia com avui perquè està tancat al públic habitualment, amb uns jardins i unes fonts espectaculars.

I, per acabar, el Piromusical amb un final apoteòsic a ritme de Beethoven i la seva 9a Simfonia (rebatejada popularment com a "Himne a l'alegria"... què més es pot demanar? sí, solament una cosa, l'any vinent més...

Grans amistats

Entre aquest any i l'anterior hem arribat als 40 alguns dels meus amics i jo mateixa. Alguns de nosaltres vam voler fer una festa per celebrar-ho, d'altres no van fer res especial. Ahir vam voler homenatjar els 40 anys d'una de les millors persones que conec. L'admiro per la seva generositat, per la seva honestedat i, sobretot, per ser consequent amb el que pensa. Malgrat posar en perill en algun moment la continuïtat en el seu lloc de treball mai ha deixat d'expressar el que pensa, sobretot, si podia tenir conseqüències en el desenvolupament de la seva feina.
Persona amb una vocació extraordinària per la seva professió, el magisteri, creu que el sistema educatiu imposa un model que aliena als infants i busca la manera d'obrir la porta a altres models molt més participatius pels nens i les seves famílies, en els que l'evolució de l'aprenentatge dels infants sigui més important que abarcar un programa predeterminat pel Departament d'Educació, allunyat del dia a dia dels nens...

A l'hora de preparar el seu regal (bé, els 40 regals que representaven els seus 40 anys), me n'he adonat del molt que he après al llarg dels 20 anys que fa que la conec i, sobretot, de com és per mi d'important perquè de ben segur jo seria una altra sense haver compartit una bona part de la meva vida amb ella.

Persones com ella ens fan millors cada dia que passem al seu costat. Em sento molt orgullosa de ser amiga seva.

Per molts anys més, Susanna!!