dilluns, 28 de juliol del 2008

així s'escriu la història

Quan t'expliquen algun moment històric d'una manera fabulada d'entrada no sembla verosímil, però després te n'adones que darrera la ironia es troben veritats. 

El film Yo serví al Rey de Inglaterra ens explica, en primera persona, les vivències de Jan Ditè a Txèquia des de l'època d'entreguerres, passant per la II Guerra Mundial fins l'arribada del comunisme. Narrada en forma de fàbula, ironitza sobre la presa de Txèquia pels alemanys i les tenses relacions amb els txecs, i com sobreviuen a la guerra però passen del foc a les brasses temps després amb el règim comunista.

El personatge de Ditè recorda una mica a Amélie Poulain (a la pel.lícula del mateix nom): les coses li succeeixen sense saber perquè, provoca situacions no buscades, i actua d'una manera una mica inconscient, però sempre s'ensurt.
L'actor Ivan Barnev li dóna un to còmic a la seva interpretació, com si d'un actor clàssic de cinema mut es tractés, no parla gaire però amb el gest dóna a entendre tot.
El film està plantejat com un homenatge a les pel.lícules de cinema mut de Buster Keaton, en especial les que estan rodades a l'estació o les vies del tren, amb en Ditè perseguint el tren per vendre 
un entrepà de salsitxa.

Tot i el seu surrealisme i ironia el que planteja en certs moments és força seriós i, sobretot, interessant per apropar-se a la visió des de l'Est del que va passar a Europa des dels anys 40 als 60.

1 comentari:

Pere Nieto ha dit...

Diumenge vaig anar-la a veure i em va agradar força. Hi ha moments de gran dramatisme darrera una imatge teòricament d'humor. L'he trobat molt encertada i coincideixo molt amb aquesta valoració que en fas.