divendres, 3 d’octubre del 2008

Talent

A vegades la gent s'autoenganya pensant que el talent es pot aprendre, que a base de repetir i repetir una determinada acció s'aconsegueix una genialitat però jo crec que el talent o es té o no es té, és quelcom innat.
Cadascú de nosaltres té talents, no un, més d'un. Alguns d'aquests poden passar desapercebuts per nosaltres mateixos però no als ulls dels altres i, encara que no tinguem un reconeixement públic constant d'allò que sabem fer molt bé, que ens quedi clar que allò ho tenim i no ens ho pot treure ningú.

Però, com he dit abans, hi ha talents més visibles que d'altres i acostumen a ser els d'aquells que adquireixen fama per un descobriment científic o per una obra d'art.
Del talent artístic és del que volia parlar, de la veu d'una cantant i d'un grup que han aconseguit des fa uns anys fer-se un lloc en el difícil panorama musical del nostre país. Es tracta d'Eva Amaral i el grup que porta el seu nom.

És un veritable luxe poder escoltar els seus discos, llegir i aprendre's les seves lletres, lletres que et remeten a un dia a dia, a una quotidianeitat, a unes vivències generacionals que descriuen "fil per randa" moltes de les coses que molts de nosaltres, generació que estem entre els 30 i 40, hem viscut en algun moment: amor i desamor, el valor de l'amistat, les dificultats del món laboral actual, en definitiva la lluita per la vida. Històries explicades en primera persona com si de tu mateix es tractés, acompanyades de tonades i ritmes que faciliten el  memoritzar les lletres.

Amaral tenen un dels directes més potents dels grups espanyols actuals, i amb això no vull dir espectacular, tot al contrari, de la seva senzillesa es despren la seva potència. Tant de bo segueixin així, recordant les seves arrels i oferint el que tenen, que és molt, amb generositat i recordant-nos que perquè ells estiguin dalt d'un escenari i es pugui escoltar la seva música en condicions, a darrera hi ha un treball d'equip.

Us deixo aquí la lletra i la música d'una de les cançons amb les que més m'identifico...




MARTA, SEBAS, GUILLE Y LOS DEMáS (PáJAROS EN LA CABEZA)

Marta me llamó a las seis hora española
sólo para hablar, sólo se sentía sola
porque Sebas se marchó
de nuevo a Buenos Aires
el dinero se acabó
ya no hay sitio para nadie

Dónde empieza y dónde acabará
el destino que nos une
y que nos separará

Yo estoy sola en el hotel
estoy viendo amanecer
Santiago de Chile
se despierta ante montañas
Aguirre toca la guitarra en la 304
un gato rebelde
que anda medio enamorao
de la señorita Rock'n'roll
aunque no lo ha confesado
eso lo sé yo

Son mis amigos
en la calle pasábamos las horas
son mis amigos
por encima de todas las cosas

Carlos me contó
que a su hermana Isabel
la echaron del trabajo
sin saber por qué
no le dieron ni las gracias
porque estaba sin contrato
aquella misma tarde fuimos a celebrarlo
ya no tendrás que soportar
al imbécil de tu jefe
ni un minuto más

Son mis amigos
en la calle pasábamos las horas
son mis amigos
por encima de todas las cosas
son mis amigos

Lidia fue a vivir a Barcelona
y hoy ha venido a mi memoria
Claudia tuvo un hijo
y de Guille y los demás
ya no se nada

Son mis amigos
en la calle pasábamos las horas
son mis amigos
por encima de todas las cosas

Son mis amigos
en la calle pasábamos las horas
son mis amigos
por encima de todas las cosas

Son mis amigos