dilluns, 3 de novembre del 2008

treballadors

Avui estic una mica nerviosa, és d'aquelles vegades que has de fer un pas endavant i prendre decisions que no solament et condicionen a tu mateix sino a d'altres persones. 

Des fa temps que tinc vinculació amb CCOO, estic afiliada des de fa 7 anys i vaig treballar a Acció Jove al llarg d'un dels millors anys professionals de la meva vida (tot i que va coincidir amb la mort del meu pare). Vaig conéixer gent que havia renunciat a la seva promoció dins la seva empresa per ser delegats sindicals, gent que tenien una gran capacitat de negociació i que eren i són uns "animals polítics".
Ara sembla que arriba el meu torn i la secció sindical del Departament de Governació m'han demanat que sigui delegada sindical LOLS, això vol dir que, tot i que jo en el seu moment, fa un any (a les darreres eleccions sindicals) vaig renunciar a anar a un lloc avançat a la llista de candidats per no sentir-me prou preparada, per la Llei de Llibertat Sindical el propi sindicat pot escollir dins dels seus afiliats una persona que pugui ser present al Comitè d'empresa i d'altres òrgans de representació, que tingui 30 hores de dedicació al mes, que pugui col.lar-se als despatxos i parlar de tu a tu amb els representants de l'empresa, en aquest cas de la Conselleria de Governació.
Al mes de desembre iniciaré aquesta tasca amb la disoposició amb la que assumeixo sempre les coses però amb molt de respecte perquè és una veritable responsabilitat representar els interessos de moltes persones, algunes d'elles amb les que segurament no estaré d'acord amb les seves reivindicacions, i espero fer la meva tasca en les millors condicions i mantenir el sentit de la justícia i l'equitat amb el que intento viure la meva vida.

2 comentaris:

Pere Nieto ha dit...

Moltes felicitats pel teu pas a la vida dins del nucli dur del sindicat. Hi ha temes difícils però apassionants

Julia ha dit...

Bienvenida al club. Jo fa ja tans anys que soc del Comité d'Empresa que ni m'en recordo. Segurament hi haurà que dirà que ens neguem a deixar "el sillón", però el cert és que hi han pocs voluntaris i a lo que ens neguem és a que alló que va costar tants sacrificis aconseguir, acabi desapareixent per l'apatis i el desinterès, o sigui que ja veus si és d'important el pas que estàs a punt de donar. Ah, i no t'amoïnis per estar o no preparada. La principal preparació és la honestedat, perque la experiència s'aconsegueix amb el temps, en canvi la honestedat, o es té des del principi o no es té mai. Pel que he seguit del teu blog, estic segura que ja surts amb la honestedat posada i aixó és el més important.
Només dir-te que, paciència i confiança. Encara que et trobaràs en moments dificils, segur que sabràs tirar endavant seguint el teu instint i la teva clara idea de la justicia.

Una abraçada, ànims i endavant.