Els que vam viure la nostra adolescència als 80 podem estar satisfets recordant la banda sonora d'aquells anys: Police, el boom de Queen, Depeche Mode, Genesis, Peter Gabriel i, com no, Dire Straits.No sé exactament per quina raó es va separar aquest darrer grup, potser perquè Mark Knopfler va iniciar una carrera en solitari en la que, entre d'altres coses, va composar la banda sonora de pel.lícules com Local Hero o The Princess bride, o bé perquè ja no entenien la música de la mateixa manera... tant és, el cas és que com a grup van ser un mite i el seu solista en solitari també ha esdevingut una llegenda viva del pop-rock internacional.
Hem tingut la sort que després de més de 15 anys (a banda de la gira que va fer amb Emmylou Harris l'any 2006) hem pogut gaudir de la música d'aquest gran guitarrista (considerat un dels millors del pop internacional juntament amb Eric Clapton). En el concert ha fet un recorregut per la seva biografia musical, des d'èxits del disc Brothers in arms de Dire Straits, disc que els va llençar a la fama, fins arribar als seus darrers discs en solitari com Golden Heart, o Shangri-la, o bé, el disc que motiva l'actual gira Kill to get crimson.
El músic escocés, en el seu darrer disc, ha anat a buscar els sons tradicionals de la seva terra i també de sudamèrica. Envoltat de grans instrumentistes, incloent alguns ex-membres de Dire Straits com Guy Fletcher als teclats, o Danny Cummings a la percusió... amb el seu so ha connectat amb el públic prou com perquè aquest xiuxiuegés les seves cançons convertint-se un instrument més, en una veu més.
Allò que ha estat al llarg d'uns anys la nostra banda sonora ho continua sent al llarg de la nostra vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada