Percepció de les drogues

Per la meva professió en molts llocs de treball he tingut contacte amb persones consumidores habituals de drogues, sempre he intentat prendre distància i no fer una valoració moral (com socialment s'imposa) d'aquest fet donat que les denominades "drogues legals", com l'alcohol i el tabac, estan ben vistes (almenys fins fa poc) i es posava una càrrega moral a les denominades drogues dures.

Tant és, pel que he anat veient aquells que porten molt temps consumint heroïna, cocaïna o drogues de disseny van patint conseqüències físiques i psíquiques en el seu estat de salut, així com canvis en la seva percepció de la realitat i la seva vivència de les relacions socials, en molts moments aquestes es fan utilitàries, només es mantenen aquelles relacions que poden aportar un benefici ja sigui econòmic o perquè proporcionen la manera d'aconseguir més droga per mantenir la seva addicció.

Tot això em fa plantejar: tenim la legitimitat de fer que aquests malalts s'enfrontin a la seva situació? podem controlar el que fan? qui som nosaltres per fer res quan moltes vegades les drogues suposen una forma de sortir de la realitat que ens envolta, d'una societat que provoca una angoixa constant perquè no accepta el fracàs o un entrevanc en la teva trajectòria. 

Però si t'importen les persones que tens aprop i amb les que tractes habitualment, siguin amics o no, suposo que se't fa difícil no intentar pal.liar el deteriorament que suposa el consum habitual de drogues, impedint que puguis treballar o agafar les regnes de la teva vida.

I quan parlo de drogues també em refereixo al tabac, alcohol o psicofàrmacs (antidepressius, ansiolítics, ...) principals fonts d'addicció al nostre país. Mentre no tinguem clar com abordar aquest tema des de totes les vessants: sanitària, educativa, ocupacional, ... no s'hauria de jutjar a aquells qui, moltes vegades sense adonar-se'n, acaben depenent d'una substància o element extern...