La realitat del carrer

Avui mirant el correu electrònic de la feina m'he trobat amb un article de la web Canal Solidari que m'ha fet pensar en la desconeixença que tenim sobre la gent que viu al carrer, millor dit, com els ignorem com si fossin part del mobiliari públic. Una vegada vaig tenir l'oportunitat de col.laborar puntualment en un pis albert gestionat per la Fundació Arrels i vaig poder compartir alguns sopars amb persones que passaven les seves hores habitualment als carrers del Raval i va ser una experiència molt enriquidora. 

L'article en qüestió, titulat "L'hivern ha acabat, viure al carrer no", fa una reflexió sobre la poca previsió que tenen els polítics a l'hora d'intervenir en l'àmbit social... L'Ajuntament de Barcelona cada any pels volts del mes de desembre inicia la campanya per combatre el fred i facilita nits d'alberg o habilita el Pavelló de la Mar Bella perquè persones que viuen al carrer puguin dormir aixoplugats però, què passa la resta de l'any? perquè ja no s'ofereixen aquests recursos més enllà del mes d'abril ...? 

Els professionals de serveis socials que intervenen en la realitat dels indigents o rodamóns des quina perspectiva ho fan, amb el respecte que aquestes persones es mereixen sense voler indagar en la seva vida passada més enllà del que ells (com qualsevol altra persona) permetin o volen "redimir-los" per la seva trista vida... si entreu en el bloc del Miquel i l'Anna (educador i treballadora social), "todo el tiempo del mundo" comprovareu l'honestedat i professionalitat amb la que treballen i com preserven la dignitat d'aquells amb qui treballen.

Professionals com aquests fan que la feina d'aquells que ens hem volgut dedicar a donar suport i facilitar el desenvolupament vital dels altres tingui tot el seu sentit...