En principi, jo entenc que hauria de ser aquell humor que no utilitza els tòpics, que no serveix per menysprear a aquells que són diferents sigui quina sigui la raó: orientació sexual, gènere, color de la pell, característica física... i, evidentment, que no utilitza el tant infantil "caca, culo, pedo, pis".
Darrerament he tingut ocasió de veure un espectacle de teatre i una pel.lícula que comercialment es defineixen d'aquesta manera però en un dels casos no és així.
Començaré parlant de l'espectacle teatral, exemple del que no és humor intel.ligent... es tracta del monòleg "La apoteosis necia", interpretat per l'ara famós Berto Rodríguez (el "nebot" del Buenafuente). Tot i que reconec que en certa mesura pot resultar entretingut, a mi m'ha decebut enormement. Suposo que les expectatives són molt altes quan el veus al programa de l'Andreu Buenafuente, però hem de pensar que els guionistes d'aquest programa, comandats pel gran Jordi Évole (el "follonero"), són molt hàbils a l'hora de plantejar els gags. En canvi, quan en Berto s'ha hagut d'enfrontar al seu propi guió potser ha baixat el llistó...
La utilització de tòpics, la no unitat del texte: per una banda, un acudit ja conegut sobre Crist, per una altra, referències alternades i desordenades a la biografia d'ell com a personatge, en un altre moment intentant fer broma amb les característiques físiques d'algun altre personatge de la seva suposada història de vida, ...
Amb tot això no vull dir que no tingui moments d'un humor excel.lent, sobretot quan interpreta algunes cançons amb unes lletres delirants mentre balla en postures ridícules fins arrivar gairebé al break dance.
No gosaria recomanar-la, però aquells que sentiu curiositat per com és en directe algú que surt a la televisió, endavant, aneu a veure en Berto.
Pel que fa al que sí seria per mi humor intel.ligent, us recomano el film Fuera de carta. 
tracta d'una pel.lícula espanyola que no utilitza l'astracanada per fer riure. Amb uns actors en estat de gràcia, especialment Javier Cámara (recentment guardonat per aquesta interpretació al Festival de cinema espanyol de Málaga) i la sempre solvent Lola Dueñas.
tracta d'una pel.lícula espanyola que no utilitza l'astracanada per fer riure. Amb uns actors en estat de gràcia, especialment Javier Cámara (recentment guardonat per aquesta interpretació al Festival de cinema espanyol de Málaga) i la sempre solvent Lola Dueñas. Rodada al voltant d'un restaurant que aspira a una estrella Michelin, ens mostra la vida d'uns personatges que, en un cas per ser massa sincers i en d'altres per no ser-ho, provoquen situacions grotesques.
El guió té uns diàlegs que t'agradaria memoritzar per ser utilitzats en situacions compromeses, i demostra que les històries senzilles, sense massa complicacions són les que funcionen en el cinema.
Es nota que tant el director com els guionistes (entre ells el propi director) provenen d'escriure sèries de televisió, la rapidesa en els diàlegs i el ritme de les escenes recorden a sèries com "Siete Vidas" o "Aída".
En definitiva, si voleu gaudir d'una estona molt agradable sense mirar el rellotge per veure quan acaba, no us perdeu aquesta pel.lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada