Qui ens acompanya

Avui estic una mica trista perquè una companya que ha estat fent una substitució a la meva oficina al llarg de 3 mesos se'n va, demà serà el seu darrer dia, i torna la persona a la que substituia perquè s'ha recuperat d'un procés de malaltia. Tinc sentiments enfrontats, per una banda, me n'alegro que la companya que estava malalta torni a treballar amb mi però per una altra banda em sap greu que l'altra companya se'n vagi, encara que sé que mantindrem el contacte perquè hem treballat molt a gust juntes i hem connectat molt.

Comentant tot això amb una persona m'ha dit una cosa que m'ha semblat genial. Sembla ser que en una entrevista a la Paulina Rubio, en un moment on va deixar la frivolitat de banda, va comentar que cada vegada es feia més llarga la llista de gent que estimava perquè cada cop anava incorporant a més gent... Estic molt d'acord amb aquesta afirmació tot i que també veig que pel camí vas perdent gent, suposo que perquè te'n vas adonant que certes persones han format part de la teva vida en una etapa però no poden continuar estant presents, en canvi d'altres amb qui has compartit els millors i pitjors moments i que es converteixen en còmplices romanen... Solament aquells que et faciliten la vida són els que val la pena conservar.

Com diu José Hierro: "De qué sirve nuestra vida sino enriquece otras vidas".