divendres, 11 d’abril de 2008

Les mines de l'oblit

Moltes vegades girem la vista per no mirar quan passem per un carrer i veiem un indigent dormint en un portal, o bé canviem de canal quan en la televisió ofereixen un reportatge sobre certes situacions que ens poden incomodar. Això és el que passa amb els conflictes oblidats i amb les conseqüències de les guerres pretesament acabades però que no acaben mai donat que la gent dels països que les han patit segueixen vivint seqüeles per tota la vida.

Només puc pensar en com algú pot tenir tant poca humanitat per elaborar, distribuir, vendre i, el que és pitjor, utilitzar mines antipersona ni que sigui en temps de guerra. 
En l'exposició del CCCB, finalitza diumenge 13 d'abril així que afanyeu-vos, "Vides minades. 10 anys després" ens mostren imatges realitzades pel fotoperiodista Gervasio Sánchez, fetes a persones que han patit l'amputació d'alguna part del seu cos degut a l'explosió d'una mina antipersona pel sol fet de travessar un camp de conreu, o bé, de jugar a pilota en un tros de terra.
La diferència entre un ferit de guerra i un amputat per una mina és que el ferit és molt probable que recuperi la seva normalitat física en un temps encara que les seqüeles psíquiques es mantinguin d'una manera apaivagada, però en el cas d'una amputació el record del que ha passat es manté per sempre amb la mateixa intensitat donat que mai arribaran a recuperar la part del cos que han perdut.

Com pot ser que països considerats civilitzats com EUA i Xina no vulguin signar la Convenció sobre la Prohibició de'Us, Emmagatzematge, Producció i Transferència de Mines Antipersonals? bé, hi ha una raó, són alguns dels màxims fabricants d'aquestes armes juntament amb Rússia.