Un any més i... ja en van 38
Cremem etapes, perdem i trobem gent en el camí que ens acompanyen, que pugen al nostre tren en marxa, alguns fan alguns trajectes entre estacions i d'altres s'acomoden en el nostre vagó llargues temporades o, fins i tot, definitivament.
Tant sols hem d'esperar trobar sempre algú amb qui compartir les petites o grans coses que aconteixen a la nostra vida i, sobretot, sentir-nos orgullosos del que fem perquè tant sols nosaltres sabem quina vida volem i com volem viure-la.
L'ahir és història, el demà és misteri, el present és ara...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada