Carnestoltes

Des de fa més de 20 anys tinc ocasió de participar activament o com a espectadora en alguna de les propostes incloses en el carnestoltes de Vilanova i la Geltrú. Des del Dijous Gras al dimecres de cendra pots gaudir de la bogeria d'aquest Carnaval: l'Arribo, la rua, el Moixó Foguer, les comparses, els coros, el Vidalot, ...

Com diuen els vilanovins:

"El carnaval de Sitges és per veure'l, el de Vilanova per viure'l". Visquem, doncs, el Carnaval!!!

La Transició

La història contemporània sembla difícil d'analitzar i diuen que l'anàlisi d'una època o situació no pot ser objectiu fins que no passin 50 anys, tot i que els historiadors poden tenir part de raó amb aquest raonament no podem deixar d'apropar-nos a moments cabdals de la nostra Història.

El CCCB proposa amb gran encert una revisió de la Transició a Espanya des de l'òptica del ciutadà, de l'home del carrer. No trobareu grans esdeveniments però sí mobilitzacions en favor de l'escola pública, vagues en defensa dels treballadors que s'enfrontaren a tancaments d'empreses, la banda sonora que acompanyà aquells anys del despertar cívic i democràtic ("Diguem no" de Raimon; "L'estaca" de Lluís Llach) ... L'exposició se situa entre les darreries del règim franquista i els primers anys 80.

Segurament la meva generació, nascuda als anys 70, no tindrà prou memòria per recordar alguns dels personatges i institucions dels que es parla: Puig Antich, els advocats laboralistes d'Atocha, la brigada político-social, Carrero Blanco, José Afonso, els germans Panero, ... Per poder prendre consciència de què representen tots ells us recomano que aneu a visitar-la amb algú que pugui tenir més memòria històrica que vosaltres; jo he tingut la sort de poder anar amb la meva mare i ha esdevingut gairebé una visita guiada: per cada foto, per cada imatge, per cada situació ella tenia un record.

No deixeu de veure-la, és un bon exercici per entendre algunes de les situacions viscudes darrerament i, sobretot, per sentir certa enveja dels qui en els anys 70 van aconseguir algunes fites polítiques i laborals perquè estaven units, tot i que assumien molts riscos. Malauradament, en l'actualitat hem perdut la consciència social i ens movem d'una manera egoista per motius individuals, un exemple clar el trobem en el poc recolzament que troben els treballadors que s'enfronten expedients de regulació i el trist paper que exerceixen els sindicats majoritaris.

La 2

Sempre diem que la televisió actualment no val res i que tot el que hi ha és "telebrossa", però afortunadament algunes vegades podem fixar-nos en alguns programes que poden ser molt interessants.

Com no podia ser d'una altra manera, els programes que poden tenir un cert nivell cultural els trobem a les segones cadenes: la 2, o el 33 (en el cas català).

Volia fer-vos una recomanació molt especial:

el dijous a la nit poseu la 2, després del Polònia, cap allà a les 22,30h. i fins que aguanteu podeu trobar tres propostes molt interessants. En primer lloc, un programa musical, feia temps que no veiem un programa de música en rigurós directe!! es titula No disparen al pianista. En acabar, podem veure La 2 noticias, una excel.lent forma de veure d'estar informats anant una mica més enllà en les notícies del que els altres informatius fan (aquest noticiari es pot veure de dilluns a dijous al voltant de les 23,30-00,00h.). I, finalment, un clàssic entre els cinèfils, Días de cine, ara presentat per Cayetana Guillén Cuervo després de la jubilació forçosa de l'irrepetible Antonio Gasset.

Bé, ja sabeu si el dijous a la nit esteu per casa i no voleu enganxar-vos al reality show de torn de Tele 5, o veure una versió edulcorada de l'època franquista a Cuéntame, o el darrer concurs d'Antena 3, podeu trobar una excel.lent proposta a la 2 de TVE.

Música dels Balcans

Quan parlem dels Balcans solament ens ve al cap la terrible guerra que van patir els pobles de l'ex-Iugoslàvia i el vergonyós i vergonyant paper que van fer els europeus. Però no oblidem que darrera aquella guerra hi havia persones i, per tant, cultures...

Un dels representants més coneguts és el director serbi Emir Kusturika. Cineasta que combina la comèdia amb la crítica social. Es tracta d'un artista polifacètic, a més a més de dirigir també toca el baix en un grup per pura diversió.

En els primers films d'aquest realitzador la banda sonora estava composada per Goran Bregovich (la més coneguda El tiempo de los gitanos) músic nascut a Sarajevo com Kusturika, però en els darrers films és el mateix director qui composa i en el concert del dimecres a la nit vam poder sentir les esborrajades peces de Underground o Gato negro, gato blanco.

Diversió, això és el que provoca en tot aquell que té la fortuna d'assistir, millor dit participar, en un dels concerts de la "No smoking band".

Van iniciar el concert amb tota una declaració d'intencions per part del cineasta: ""Hoy, todo el mundo puede tocar música. Es fácil. ¡Pero no todo el mundo puede volveros locos!", certament boig està el mestre de cerimònies i solista, Nelle Karajic, qui no va parar en tot el concert de saltar i provocar a les noies que estaven entre el públic. De fet, el concert va esdevenir una festa, i va acabar amb una trentena d'espectadors compartint escenari i ballant amb el grup.

Potser el Palau de la Música no era el més adequat per un concert com aquest en que els peus se te n'anaven sols amb els ritmes tradicionals, barrejats amb punk i amb picades d'ullet a Pink Floyd o Deep Purple.

Sempre ve de gust sortir a ballar un dissabte a la nit, però amb concerts com aquest no cal que surtis a ballar en mesos.

L'oportunitat de la vida

Mai ens adonem fins a quin punt la gent arriba a captivar-nos, a introduir-se en les nostres vides formant part de la nostra quotidianeitat, fins que marxen, fins que la seva vida s'apaga... Avui m'he despedit d'una gran persona, la seva filla l'ha definit com algú generós i entregat. Estic absolutament d'acord, en aquest cas era una definició adient, la meva mare ho ha pogut comprovar en els darrers cinc anys després de perdre el meu pare. Va anar més enllà d'una simple relació veïnal, es va convertir en un àngel de la guarda. 

Miguel, espero que vayas al mismo lugar en el que está mi padre, él sabrá agradecerte lo que has hecho por nosotros. 

És un luxe estar acompanyats per persones com aquestes, tant de bo sàpiguem adonar-nos-en...

(Text extret del recordatori):

La vida...

... es una oportunidad, aprovéchala

... es un sueño, hazlo realidad

... es un reto, afróntalo

... es un deber, cúmplelo

... es amor, disfrútalo

... es tristeza, supérala

... es un misterio, desvélalo

... es un himno, cántalo

... es felicidad, merécela

... es la vida, defiéndela

Madre Teresa de Calcuta

 

Fòrum Social Català

En resposta a una proposta d'una Jornada d'Acció Global el dia 26 de gener convocada pel Fòrum Social Mundial celebrat a Nairobi al gener de 2007, els moviments socials han volgut organitzar, a banda de la jornada, una sèrie de seminaris i tallers així com una manifestació el cap de setmana vinent 25, 26 i 27 de gener.

A la vegada, de manera descentralitzada arreu de Catalunya, en d'altres indrets aquest cap de setmana s'han organitzat diversos actes. He tingut ocasió de participar a l'Àgora oberta que s'ha realitzat al Passeig de les Palmeres de Tarragona on hem pogut sentir diferents veus de les diferents associacions i organitzacions que es mouen a la Imperial Tarraco. Els debats han girat al voltant de quatre eixos: drets socials, laborals i econòmics; defensa del territori i medi ambient; antimilitarisme; democràcia, poder i repressió als mitjans de comunicació. La jornada s'ha tancat amb un concert de la cantautora Alexia i un dinar popular.

De tant en tant, va bé que ens recordin que "Un altre món és possible" i que despertin en nosaltres la nostra consciència crítica, per poder mantenir viva la nostra disconformitat amb la societat i el món que ens envolta. Tant de bo propostes com aquesta ens facin impedeixin ser tant acomodaticis.

Què és la veritat

"La verdad es lo que tú decides creer".

sentit a Queer as Folk

cultura a Barcelona

La gent es queixa moltes vegades que l'accés a la cultura és molt car i que és difícil poder gaudir-ne, això no és del tot cert... Aquells que vivim a Barcelona tenim la sort de poder assistir a xerrades, visitar exposicions, veure pel.lícules o escoltar concerts de forma gratuïta. S'ha d'estar una mica atent i buscar les possibles ofertes culturals econòmiques o gratuïtes, però haver-ne n'hi han.

Actualment podem trobar dues exposicions que valen la pena i cap de les dues costen ni un euro:

Per aquells qui han estat seguidors de les peripècies del detectiu Pepe Carvalho, o han llegit els llibres que sobre Barcelona va escriure Manuel Vázquez Montalbán, podeu introduir-vos en el món d'aquest magnífic escriptor, sobretot en la seva vessant gastronòmica i de "bon vivant". Al Palau Robert es pot visitar, fins el 16 de març, l'exposició "MCM amb Manuel Vázquez Montalbán". El muntatge és molt espectacular, mostrant els seus pensaments i reflexions així com cites de les seves obres com si fossin menús a punt per ser menjats.

Pels amants del cinema està pensada una altra proposta: "Chaplin en imatges", exposició que ofereix Caixaforum. Si l'aneu a visitar haureu de destinar gairebé dues hores, o pensar en veure-la en dues vegades. Degut a la quantia de material exposat i, sobretot, al fet que molt d'aquest és audiovisual, es fa una mica entretinguda.

Tot un clàssic del setè art, actor, director, productor. Personatge amb un gran enginy i talent que l'han portat a ser considerat un dels pares de la comèdia. En el recorregut que ens proposa Caixaforum podem comprovar també la seva vessant de cineasta crític i compromés, va introduir elements de crítica social a les seves pel.lícules, un exemple clar el podem trobar a Tiempos modernos o El gran dictador.

música des del cor

Diuen que la música amansa les feres, no sé si serà veritat, també diuen que té efectes terapèutics. En el meu cas puc dir que ha acompanyat els millors i pitjors moments de la meva vida, com si fos una banda sonora gairebé permanent. 

Sempre hi ha una cançó, una melodia, una partitura que s'adequa a la situació que vius. En el meu cas, la música que millor m'acompanya és la de cantautor. Lletres que ens diuen coses, que descriuen alguns moments de la nostra existència, que ens ajuden a superar situacions de crisi... 

D'això tracta la pel.lícula Once, film irlandés que descriu la vida d'un músic de carrer, com les seves vivències nodreixen les seves cançons. Una història senzilla, sincera i realista interpretada per un músic molt conegut a Irlanda, Glen Hansard, i una jove instrumentista txeca, Markéta Irglová. No es tracta de les clàssiques comèdies musicals dels 60 amb una bona dosi de moralina o amb arguments molt manits, i amb una utilització absurda de la música en els moments més ridículs del metratge. En aquest cas les cançons esdevenen el tercer actor, al costat dels dos personatges protagonistes. 

Una recomanació, si podeu, aconseguiu la banda sonora d'aquesta magnífica pel.lícula juntament amb les lletres de les cançons, us garanteixo estones molt agradables tot escoltant-la.

Un any més

Un any més i tot continua igual... Fem grans propòsits, verbalitzem grans desitjos, sense adonar-nos que les coses no passen perquè sí, que en bona mesura nosaltres som responsables del que succeeix. Les nostres tries i opcions provoquen una situació o una altra com en un "efecte dominó", per tant, hem de ser conscients de les decisions que prenem i per fer-ho hem d'estar centrats per sopesar les diferents opcions a escollir.

En aquest moment per mi la meva prioritat per l'any que comença és centrar-me per poder aprofitar més el temps i no viure sobrepassada constantment com fins ara. Potser la millor manera d'aconseguir-ho és dedicar-me més temps i estar més a casa, organitzar-me millor les tardes que tinc lliures, ... Personalment ho necessito i, a més, em serà imprescindible per posar-me a estudiar en condicions les oposicions a les que em vull presentar a finals d'aquest any.

Malauradament tot acaba resumint-se amb una paraula: temps. Temps per mi, organització del temps, aprofitament del temps, ...

En fi, espero que l'any 2008 em porti la tranquil.litat que necessito per ser conscient de la meva vida i de les situacions que vaig vivint i no tenir la sensació que el temps se m'escapa i no he fet res per gaudir-lo al màxim.