dijous, 17 d’abril del 2008

Fahrenheit 451

L'any 1953 Ray Bradbury va escriure una alegoria sobre com la banalització de la cultura conduïa a una dictadura de la incultura, algunes parts del seu texte semblen ser premonitoris del que succeiria 50 anys després... us deixo les seves paraules perquè hi reflexioneu, no calen comentaris...

"Parlem ara de les minories a la nostra civilització, d'acord? Com més població, més minories. Has de mirar de no trepitjar l'ull de poll dels amants dels gossos, dels amants dels gats, dels metges, dels advocats, dels comerciants, dels directors, dels mormons, dels baptistes, dels suecs, dels italians, dels alemanys, dels texans, dels de Brooklyn, dels irlandesos, de la gent d'Oregon o de Mèxic. La gent d'aquest llibre, d'aquesta obra, d'aquesta sèrie de televisió, no pretén representar cap pintor, cartògraf o mecànic actual ni d'enlloc del món. Recorda això, Montag: com més gran és el teu mercat, menys controvèrsies tens. Totes les petites, petites minories amb els seus melics que han d'estar nets (...)".

"Ja ho veus, Montag. No va ser una imposició del Govern. No hi va haver, al començament, cap sentència, cap declaració, cap censura. Van ser la tecnologia, l'explotació de la massa i la pressió de les minories, gràcies a Déu, les que van tirar endavant aquest procés(...)" - es refereix a la desaparició dels llibres, tots són cremats. 

"Has de comprendre que la nostra civilització és tan vasta que no podem tenir trasbalsades o agitades les minories. Pregunta't a tu mateix: què volem, per damunt de tot, em aquest país? La gent vol ser feliç, oi? No és el que has sentit a dir sempre? Vull ser feliç, diu la gent. I bé, no ho són? No els mantenim en moviment, no els donem entreteniments? És per això que vivim, oi? Pel plaer, per ser estimulats. I has d'admetre que la nostra cultura hi respon amb abundància." 

"Els clàssics escurçats per omplir un programa de ràdio d'un quart d'hora, després tornats a escurçar per fer-los cabre en una columna d'un llibre que s'ha de poder llegir en dos minuts i finalment acabant en forma de resum en deu o dotze línies de diccionari. Evidentment, exagero. Els diccionaris eren obres de referència. Però n'hi havia molts que l'única cosa que sabien de Hamlet era el resum d'una pàgina d'un llibre (...)
Ho veus? Del parvulari a la universitat per tornar al parvulari: heus ací el patró intel.lectual de ben bé els darrers cinc-cents anys".