Les persones que no tenim dificultats per caminar i podem moure'ns per la ciutat amb plena llibertat no som conscients del grau de risc que planteja aquesta. El volum de traves que conté una ciutat com Barcelona és immens.Feia temps que no tenia contacte personalment, encara que sí professionalment, amb una persona amb mobilitat reduïda (o com dirien alguns "amb diversitat funcional"). Darrerament, he tingut la sort de conéixer una persona amb aquestes característiques i, precisament, ahir vaig passar el dia a Girona amb ella. La gimkana que vam viure pels carrers d'aquesta ciutat no us l'explico: puja escales, baixa escales pel Call, voreres mal definides, paviment irregular, ... en fi, que els enginyers i arquitectes que dissenyen les nostres ciutats haurien de pensar més en facilitar l'accés de tots a tot arreu i no tant en fer-ho bonic.
Ara entenc com en l'elaboració del programa electoral d'IC-V per les eleccions generals del març d'enguany, els companys de la Federació ECOM i del Foro de Vida Independent, defensessin amb tanta força que l'accessibilitat fos present en tots els àmbits (social, arquitectònic, educatiu, ...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada